Ja sabiem que l’ascens a segona divisió no seria un camí planer, però ensopegar fa una setmana a Vilanova havia fet trontollar la confiança de les noies de Lluch. Era cabdal realitzar un cop d’efecte, un impuls que ens fes creure altre cop que l’ascens podia ser possible. I vaja quin impuls. El Senior de 3a de Els Arcs rebia a l’Elisabeth Salou, 3er classificat del grup 2 d’Ascens a 2a, i per tant l’equip que marca la classificació per playoff. Si es perdia, Els Arcs es posava a 6 punts de l’ascens. Si es guanyava, altre cop a somiar en el que alguns cínics creuen que és impossible: dos ascensos en dos temporades.
Cal recordar -ara ho faig-, que l’equip porta mesos amb la infermeria plena i tota la segona fase amb la Mònica d’Erasmus a l’Antàrtida. La sort no és un element que acompanyi al Senior així que calia jugar a les mil meravelles per endur-nos els 3 punts.
I ho vam fer.
Recital de Viñuales al timó de l’equip, repartint joc a qui l’havien de repartir. Entre la Carla i l’Aina van anular a l’estrella de Salou, i la Blanca es va fer un fart de fer punts de mil maneres diferents. Va sortir el que havia de sortir. Tot perfecte. Tot impecable. 3-0 al sarró. I això ens dóna una vida extra per seguir vius en la lluita per l’ascens.
Queda molt i l’equip té un calendari complicat per endavant, però aquestes noies s’han guanyat el dret a seguir somiant.
Diumenge partit vital a La Palma. Toca començar a puntuar fora de casa.